EUROPA “DE LES POLÍTIQUES TURÍSTIQUES A LA POLÍTICA TURÍSTICA“
RESUM
“La política turística representa un conjunt d’ accions individuals en aquells àmbits considerats turístics, com són l’ hoteleria, agències de viatge i empreses de transport, etc, però que moltes vegades es troben interrelacionats, i són aquestes interrelacions les que permeten definir un marc comú com és el turisme, i per tant es troba present una gran importància de la gestió del turisme i l’ objectiu de definir les seves línies estratègiques d’ acció, resultant en definitiva necessari la definició d’ una política turística com a perspectiva de futur per l’economia i la societat, i sens dubte per la Unió Europea"
ABSTRACT
"Tourism Policy represents a group of individual actions in the fields considered touristic as hostelry, travel agencies and transport companies, etc., but sometimes they are connected, and that connections are the ones that lets to establish a common situation as tourism represents, so then it has a big importance tourism management with the objective to define its strategic ways, result in then necessary the definition of a tourism policy as a future perspective for both economy and society, and without a doubt for the European Union“
1. INTRODUCCIÓ
La política turística representa en la majora dels casos un factor difícil de definir, però no pel que fa referència a la definició del concepte en si mateix, sinó per l’ elevat grau d’ incidència en diferents àmbits d’ interès dins de les pròpies activitats turístiques. Un exemple d’ aquesta observació viscuda durant la realització del present projecte, ha sigut el projecte ECO – Region que afavoreix un desenvolupament sostenible d’ àrees rurals com ha sigut el cas analitzat de la regió del mar Bàltic, però que a la vegada complia un factor de coordinació d’ accions i cooperació entre diferents estats membres, com representa el fet que es produïa una col·laboració entre països com Estònia o la República Txeca entre altres. Cal destacar d’ altra banda, la pròpia inèrcia del programa contempla el concepte “Europa“ i no “Unió Europea“, al establir-se acords bilaterals entre la Unió Europea i països no membres de la mateixa per donar major repercussió al programa com és el cas de Noruega entre altres, i per tant, es pot afirmar que la cohesió social a la Unió Europea ja sigui amb aquest programa o qualsevol altre acció per part de les diferents administracions europees resulta molt positiu per intentar crear aquesta consciència de pertinença a un mateix espai com representa la Unió Europea.
En el present projecte, es va plantejar l’ hipòtesi de l’ existència d’ una sèrie de polítiques turístiques a la Unió Europea, que han acabat configurant una política turística no de iure sinó de facto, i que s´han definit com a blocs d´interès, però en qualsevol cas no es pot entendre un resultat final sense accions concretes, en el cas analitzat com una normativa ha implicat diversos agents turístics, i per tant la resposta a la pregunta seria que la gestió del turisme com a política turística implica entendre i analitzar diferents polítiques turístiques realitzades i que han acabat definint una política turística tot i no trobar-se definida com a tal. És evident per tant, que una política que coordini les accions en matèria de turisme a la Unió Europea, passa pel seu desenvolupament en una normativa comuna europea, com va ser el cas inicial del Tractat de Lisboa de l´any 2007, que necessita un major desenvolupament, però que en tot cas va ser una visió que el Dr. Ramón Arcarons ja tenia present en la seva tesis doctoral presentada el 9 de Març de 2001 a l’ Universitat de Barcelona, i de la qual el present projecte pretén ser una actualització.
2. DESENVOLUPAMENT DE L’ ANÀLISIS REALITZAT
2.1 BLOC D’ INTERÈS D’ HOTELERÍA
Sovint s´ha considerant el turisme com una divisió en dos gran blocs, agències de viatge i sector hoteler, i en certa mesura incloure la restauració com una part inseparable del sector hoteler, fet que acaba comportant una visió del turisme centrada en dos grans blocs, obviant tant altres blocs d´interès, com una realitat creixent en la qual el turisme junt amb ser tant divers com necessitats dels turistes, resulta transversal, i no podem parlar d´una activitat turística, sense contemplar l´actuació sobre altres, o viceversa. Però aquest visió global del turisme generalment en dos grans blocs, tendeix a atorgar una major importància a aquelles activitats que presenten un major volum d´actuació i pes econòmic, i tot i que no podem parlar de la restauració i hoteleria d´un 50 % de les activitats turístiques seguint la visió global exposada amb anterioritat, si que es pot donar-li un pes específic prou important com per analitzar-la per separat, com s’ ha realitzat amb l’ hoteleria. Això, permetrà entendre que no es tracten de d’ una activitat predominant com es pot fer entendre, sinó com a gran motor turístic, que satisfà un conjunt de necessitats vitals dels turistes, i té una gran implicació en la resta d´activitats turístiques.
2.2 BLOC D’ INTERÈS AGÈNCIES DE VIATGE I EMPRESES DE TRANSPORT
El turisme representa sens dubte un factor de mobilitat dels viatgers, com es pot observar en un món tant globalitzat, i on les persones estan en continu moviment, realitzant desplaçaments per diversos motius, i aquest factor és especialment rellevant com per analitzar-lo. Parlar dels factors de mobilitat dels viatgers n´existeixen una gran multitud, però per sobre de tot es pot parlar de l´existència del factor que gestiona els seus desplaçaments, i per tant l`anàlisi i estudi de les agències de viatge i empreses de transport com un bloc d’interès particular resulta evident, tant pel fet que defineix aquesta mobilitat, com perquè una adient regulació afavoreix el seu desplaçament.
Accions per la liberalització de serveis
En aquest punt, la Directiva 2006/123/CE ( Directiva Bolkenstein )[1] del Parlament Europeu i del Consell del Parlament Europeu, del 12 de Desembre de 2006, referent als serveis al mercat interior, pretenia simplificar el sector serveis, afavorint d´aquesta manera la millora de l’economia dels estats membres de la Unió Europea, per tal d´afavorir una millora de l´ocupació laboral, i en definitiva del benestar econòmic. Aquest objectiu definit a la Directiva Bolkenstein en la seva introducció, té una aplicació de manera directa per les agències de viatge, quan l´any 2009 s´aprova la llibertat de serveis (definida per totes les activitats turístiques, no tant sols fa referència a les agències de viatge), i si aquesta representa una oportunitat o una amenaça per les pròpies agències de viatge.
Llibre Blanc de la Unió Europea
L´anomenat “ Llibre Blanc“ de la Unió Europea[2], es tracta d´un full de ruta cap a un espai únic de transport, per una política de transports competitiva i sostenible, com es defineix en la publicació del Llibre Blanc a Brussel·les el 28 de Març de 2011, en el qual es defineix la importància d´una oferta de qualitat pel sistema de transports a la Unió Europea, i la necessitat de regular el mercat interior de transport. En principi, la construcció de noves infraestructures de transport o la millora de les existents, al reduir els temps de viatge, i en conseqüència les despeses, i permetre a la seva vegada a les empreses localitzades en la seva zona d´influència, incrementar les seves àrees de mercat i realitzar economies d´escala, que es transmetrien a altres sectors, el que en definitiva, afavoriria en increments de riquesa i activitat.
Estudi “ Clausulat 2000 “.
És evident, que existeix un problema tant en l’ edició dels catàlegs de viatge, els quals poden arribar a incloure una, o més clàusules abusives, preus no clars, etc, però en conjunt es troba una elaboració no coordinada ni la mateixa per les clàusules dels catàlegs de viatge. Per tal d’ aconseguir aquesta coordinació necessària, es va publicar a Girona l’ any 2000, l’ estudi anomenat “Clausulat 2000“[3], realitzat per un equip de catedràtics i professors de les Universitats de Girona, València i Pompeu Fabra que, a iniciativa de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV), recomanaven que s’ adoptessin les condicions generals per elaborar les clàusules dels seus catàlegs de viatge, i que ajudaria a regularitzar la problemàtica sobre els catàlegs i dels viatges combinats. S’ ha d’ indicar no obstant, que es tracta d’ una aplicació voluntària per part de les agències de viatge.
2.3 BLOC D’ INTERÈS PROMOCIÓ, FINANÇAMENT I GESTIÓ INSTITUCIONAL
El turisme representa una activitat econòmica d´especial rellevància pel món, i en el cas analitzat per la pròpia Unió Europea, representant en gran mesura un elevat PIB dels estats membres. Aquesta rellevància, implica que els estats membres portin a terme una involució en el procés turístic, generalment a través de la definició de lleis i normatives, però altres vegades amb accions que no tenen una voluntat de gestió de la pròpia activitat, com seria la promoció o coordinació d´actes culturals, esportius entre altres, que tenen una implicació indirecta en el turisme, en la mesura en que l´afavoreixen en la seva actuació.
Atribucions del Turisme al Tractat de Lisboa de l´any 2007
Amb l´entrada en vigor del Tractat de Lisboa[4] l´any 2007, es va reconèixer la importància del turisme pel conjunt de l´economia de la pròpia Unió Europea, comprenent des d´aquest moment un conjunt de competències per coordinar accions en matèria de turisme, i segons l´article 195[5] aquestes competències es basen en els següents aspectes :
*Promoure la competitivitat de les empreses del sector, i crear un entorn favorable pel seu desenvolupament
*Afavorir la cooperació entre els estats membres, sobretot referit a l´intercanvi de bones pràctiques
Programa Philoxenia
El Programa Philoxenia[6], aprovat per la Comissió Europea el 30 d’ Abril de 1996, sota proposta del llavors responsable de turisme a la Unió Europea, el senyor Christos Papoutsis, va representar un reconeixement de la creixent importància del turisme com a factor revitalitzador de l’ economia, i com a mitjà de cohesió social i promoció de l’ identitat europea com es va defensar en el seu moment.
2.4 BLOC D’ INTERÈS RSC, MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
La definició de les accions en matèria de Responsabilitat Social Corporativa ( RSC ), Medi Ambient i Sostenibilitat, marquen molts vegades per no dir gairebé la majoria de les accions en matèria de turisme que regulen les diferents administracions de la Unió Europea. Aquest fet fa referència, a que per tal de definir accions en àmbits més concrets com seria el cas de l’hoteleria, empreses de transport de viatgers i altres, es sol fer a partir de referències als tres aspectes definits en aquest bloc d´interès, i per tant s´haurà de prendre especial interès en observar totes les normatives, lleis i articles d´interès que facin referència al turisme tenint en compte aquest aspecte, per tal d´entendre que aquests tres aspectes són un mecanisme de regulació de les polítiques turístiques a la Unió Europea.
Importància RSC i el seu marc regulatori
La definició d’ una apropiada política d’ acció per part de les empreses, institucions, etc defineix un factor de progrés i visió de futur, i en concret per la política turística a la Unió Europea, es troba definit com a objectiu molt clar i constant en moltes de les seves normatives, directives, lleis, etc seguint una aposta clara per la sostenibilitat del turisme, en la qual incideix la RSC molt directament. En conjunt es tracta en primer lloc de definir els objectius i necessitats de l’ empresa i/o institució que vol aplicar una política de RSC, per seguidament definir les seves estratègies d’ acció que permetin definir quin dels diferents indicadors de RSC existents és el més adient a les seves necessitats, seguint uns principis ètics i aposta de l’ interessat per l’ entorn que l’ envolta, i el necessari feedback constant, que permeti una millora constant del procés d’ aplicació de la política de RSC.
Llibre Verd del Turisme
El Llibre Verd del Turisme[7], és un document oficial de la Comissió Europea, aprovat a Brussel·les ( Bèlgica ) el 4 d´Abril de 1995, amb l´objectiu de regular el paper de la Unió Europea en matèria de turisme, i que es pot expressar com el precursor normatiu de la regulació del turisme fins l´aprovació del mencionat Tractat de Lisboa de l´any 2007.
La definició del Llibre Verd del Turisme, estableix 3 punts claus sobre els quals es troba organitzat :
1.Les accions realitzades per la Comunitat Europea en matèria de turisme
2.El valor afegit comunitari en matèria de turisme
3.Perspectives d´evolució del paper de la Unió Europea en matèria de turismo
Aquestes afirmacions al Llibre Verd del Turisme, reconeix que el desenvolupament econòmic que comporta el turisme, incideix de manera directa en el progrés de les regions, empreses (sobretot per les petites i mitjanes i del propis ciutadans, pretenent regular aquest fet, seguint els principis clau definits posteriorment al Tractat de Lisboa de l´any 2007.
2.5 BLOC D’ INTERÈS DRETS DELS CONSUMIDORS
La Unió Europea té els seus inicis com a institució amb el Tractat de Roma, que no obstant no va atorgar cap poder de decisió en l´àmbit del turisme als organismes europeus, però aquesta situació segueix observant-se en l´actualitat, quan al Tractat de Lisboa de l´any 2007, que es considera com la primera referència implícita al turisme en la gestió diària europea, i on sense atorgar cap poder de decisió i donar només indicacions i / o pautes d´actuació, resulta difícil actuar per tal d´atendre a les necessitats dels consumidors. Per tant, es pot exposar que la necessitat d’elaboració d´una apropiada normativa europea en matèria de gestió del turisme a través de la definició d´una política turística comuna, és un punt que s´ha de contemplar per oferir als consumidors una seguretat necessària perquè es puguin desenvolupar les diferents activitats turístiques.Aquesta definició de seguretat necessària, porta implícit la formalització d´un seguit de drets i deures per part dels consumidors, que recollits en aquesta política turística comuna, aporti una visió i perspectives de futur.
Protecció del Turista a la Unió Europea
El turisme representa a la vegada un factor de cohesió per la societat dels estats membres, i com la seva incidència en la vida diària no tant sols econòmica, produeix millores socials, i com en el cas sorgeixin problemes afecta a la vida social. Però aquest objectiu de regular la defensa dels consumidors per evitar el sorgiment de problemes, presenta la necessitat d’elaborar la pertinent legislació en la matèria que doti la defensa dels consumidors d´ aquest marc normatiu per la defensa dels seus interessos. Un dels punts de major repercussió mediàtica sobre la defensa dels drets dels consumidors, ha sigut el que fa referència a l´assistència als viatgers que es desplacen en avió, i atendre tant les seves necessitats com posteriors reclamacions.
Principis Bàsics de la defensa i protecció dels consumidors a la Unió Europea
En qualsevol cas, s´ha d´entendre la defensa i protecció dels consumidors com un principi bàsic sobre el qual es defineixen les diferents polítiques en matèria de turisme a la Unió Europea. Sobre aquest principi, pren consciència i sentit el butlletí “La Protecció dels Consumidors a la Unió Europea : Deu Principis Bàsics", publicat per la Comissió Europea l´any 2005[8] a través de la Direcció General de Sanitat i Protecció dels Consumidors, el qual defineix els deu principis bàsics sobre els quals definit les polítiques d´acció pels consumidors, però que tenen una implicació directa en matèria de turisme, pel que fa referència a la seguretat dels turistes. No obstant, el butlletí indica que la Comissió Europea no assumeix cap tipus de responsabilitat sobre la publicació i interpretació, indicant només el seu caràcter orientatiu, i per tant no normatiu, però que si remarca la necessitat de regulació de la protecció dels drets dels consumidors, indicant aquells principis necessaris a gestionar i regular.
4. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS
Les perspectives de futur de la política turística a la Unió Europea parteixen de tot un seguit de programes, normatives, lleis, comunicats, directrius, articles, etc existeixen moltes formes de comunicació per part de la Unió Europea envers la ciutadania, però en qualsevol d’ aquests casos, existeix una tendència a regular àmbits econòmics per tal de coordinar esforços i oferir una major aposta pel futur. Si l’ aposta és per reconèixer l’ importància del turisme a la Unió Europea, com s’ ha anat defensant en qualsevol de les formes de comunicació de la pròpia Unió Europea analitzades en aquest projecte, s’ ha de tenir una visió global del propi turisme. Però en tots els casos, s’ ha reconegut l’ importància d’ establir un marc normatiu comú de classificació hotelera, apostar per una intermodalitat com a factor de cohesió, mecanismes de cooperació entre estats membres, apostar per una oferta de qualitat i sostenible, etc, de manera que si en un anàlisi per blocs d’ interès com el realitzat s’ ha vist la potència del turisme no tant sols per l’ economia europea sinó pel propi desenvolupament social dels seus ciutadans,
1¿ que podríem pensar de la potència del turisme unit i coordinat com a marca i política d’ acció comuna per part de la pròpia Unió Europea ?
2¿ Com seguir progressant en un moment tant globalitzat i competitiu en l’ actualitat com representa el turisme ?
3¿ Com competir amb la potència dels Estats Units o fins i tot dels països emergents com són els anomenats BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-Àfrica) ?
S’ ha de tenir en compte que si aquests 5 països coordinessin esforços per establir un marc econòmic i turístic de prominència mundial, representarien una competència importantíssima per un mercat no coordinat com representa el turisme a la Unió Europea, al considerar aquest àmbit econòmic com una política transversal i no directa. Com a factor de conclusió final, cal remarcar la presència tant important del turisme per l’economia i la societat, i per tant reconèixer la seva importància implícita i explícita, no és menys important allò que es suposa que el que s’ observa.
Daniel Hernández Iniesta. daniel.hndez@gmail.com
Referències
[1] Comissió Europea (2004). Directiva sobre serveis al mercat interior de la UE , anomenada “Directiva Bolkenstein“. Publicada el Gener de 2004.
http://www.attacmadrid.org/d/5/041016190635.php
[2] Comissió Europea (2001). Llibre Blanc de la Unió Europea. Aprovat el 12 de Setembre de 2001.http://europa.eu/legislation_summaries/environment/tackling_climate_change/l24007_es.htm
[3] Catedràtics Universitats de Girona, València i Pompeu Fabra (2000). Estudi “Clausulat 2000“. Publicat el 2000 http://ambassadortours.es/documentos/Clausulat_2000_Catala.pdf
[4] Comissió Europea (2007). Tractat de Lisboa de 2007. Aprovat el 2007, entrada en vigor l’ 1 de Gener de 2009. http://eur-lex.europa.eu/JOHtml.do?uri=OJ:C:2007:306:SOM:ES:HTML
[5] Comissió Europea (2007). Article 195 del Tractat de Lisboa de 2007. Aprovat el 2007, entrada en vigor l’ 1 de Gener de 2009. http://eur-lex.europa.eu/JOHtml.do?uri=OJ:C:2007:306:SOM:ES:HTML
[6] Papoutsis, Christos ( 1996 ). Programa Philoxenia presentat a la Comissió Europea. Aprovat el 30 d’ Abril de 1996. http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/96/366&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en
[7] Comissió Europea (1995). Llibre Verd del Turisme. Aprovat el 4 d’ Abril de 1995
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:1995:0097:FIN:ES:PDF
[8] Comissió Europea (2005). Butlletí “La Protecció dels Consumidors a la Unió Europea : Deu Principis Bàsics“. Publicat el 2005
